Antoni

El meu primer viatge va anar a París, tindria uns 20 anys. Tampoc no era un nen, però em vaig sentir com si hagués conquerit el món.

Viatjant m'he enamorat i fins i tot desenamorat, he rigut, poques vegades he plorat, tret d'emoció, però sobretot he après que viatjar és la meva vida... és la vida.

Molts ens pregunten, "per què viatgeu tant?..." de debò?
Són tantes les respostes:

Ens recorda que mentre tinguem ganes d'aprendre tindrem ganes de viure.

Perquè esborra de cop tots els prejudicis que altres intenten inculcar-nos.

Ens permet arribar a aquells llocs on somiàvem anar quan érem nens o no tan nens.

Perquè ens col·loca persones increïbles que conèixer a cada cantonada.

Ens atorga la convicció que tot és molt més senzill del que sembla al principi.

Ens concedeix l'immens plaer de despertar-nos cada dia en un lloc diferent.

Ens ensenya a adaptar-nos molt ràpid als canvis, i això a la vida és molt més útil que qualsevol llicenciatura, us ho asseguro.

I a partir d'ara nosaltres serem cada dia més còmplices de la teva aventura.

Cordeu-vos el cinturó, ens divertirem!!!